El desenvolupament de les emocions

Autor

La doctora María Mireya Abarca Castillo és llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universidad de Antofagasta, Chile, i és especialista en educació infantil. Va realitzar els seus estudis de postgrau a la Universitat de Barcelona, orientant la seva formació a l’educació emocional.

Actualment exerceix d’acadèmica de la Facultad de Educación de la Universidad de Antofagasta i, a més, hi presta serveis com a orientadora en la Dirección de Desarrollo Estudiantil.

Sinopsis

Què és l’educació emocional? Com es porta a terme? Com l’apliquem a les aules? En l’educació d’avui hi ha una falta evident de consens sobre quins continguts curriculars s’han de tenir en compte per treballar el desenvolupament de les emocions: hem d’educar els nens per potenciar la seva intel·ligència emocional?, o els hem d’educar per ajudar-los a desenvolupar les emocions?

Per tal de proporcionar una visió sobre el desenvolupament emocional que ens ajudi a trobar una resposta a aquestes preguntes, en El desenvolupament de les emocions Mireya Abarca fa un repàs a les aportacions de, entre altres, Gardner, Salovey, Mayer o Goleman i ens ofereix una perspectiva multidimensional a través de cinc eixos temàtics evolutius: el sorgiment de les emocions, la reactivitat emocional, l’expressió emocional, el desenvolupament de la consciència emocional, i la generació dels processos d’autoregulació emocional.

En El desenvolupament de les emocions. Implicacions curriculars en l’escolaritat obligatòria s’aborda i desgrana cadascun dels tres períodes vitals en què es produeixen canvis importants que condicionen la trajectòria del desenvolupament emocional: la primera infància (quan predominen les emocions bàsiques com a mecanisme de supervivència i el nen estableix el vincle d’afecte amb els pares), l’etapa que va des de l’escolarització fins a la pubertat (quan el nen, determinat pel seu desenvolupament cognitiu, va interaccionant amb el context social i desenvolupant l’autoconcepte i l’empatia), i l’inici de l’adolescència (quan l’autoconcepte pren més importància).

Els temps han canviat, l’escola ha obert els ulls: les emocions ja no són negades, ara són reconegudes com un factor d’èxit en la vida de les persones, i per això el seu impacte és tan important en els processos educatius.