La numeración y las cuatro operaciones matemáticas

Autor

José Antonio Fernández Bravo és doctor en Ciències de l'Educació pel Departament de Didàctica, llicenciat en Filosofia (Universidad Complutense de Madrid), expert en Lògica simbòlica i Matemàtica, diplomat en Magisteri per l'especialitat de Ciències i Matemàtiques (Universidad Autónoma de Madrid), i professor universitari del Centre d'Ensenyament Superior "Don BOSCO" (Universidad Complutense de Madrid).

La seva línia de recerca se centra en la didàctica de la matemàtica, activitat que exerceix amb reconegut prestigi nacional i internacional pel seu caràcter innovador i brillant adaptació a la funció docent, motivat pel convenciment que no hi ha aprenentatge sense un repte que provoqui en l'alumne la necessitat del seu "voler conèixer". Dirigeix i/o participa en projectes de recerca educativa a Espanya, Europa i Amèrica.

Sinopsi

Didàctica per a la investigació i el descobriment a través de la manipulació.

Vet aquí una vegada, que va sorgir la necessitat —a mode de fada— d’admetre que la comprensió dels conceptes matemàtics anava lligada a la manipulació de materials capaços de generar idees vàlides per la seva correcta utilització. En aquell temps, existien conceptes i relacions fonamentals; per no dir, principis bàsics. El concepte de nombre i un sistema xifrat de numeració en són un exemple. I allò, que pertanyia al camp de les matemàtiques, s’havia admès com a característica d’un cert relativisme cultural; es considerava normal saber escriure nombres, saber: sumar, restar, multiplicar i dividir. Però, aquella normalitat —a mode de bruixa— amenaçava l’aprenentatge d’aquests conceptes amb una falta de prudència en la decisió de procediments metodològics per a la intervenció educativa.

Expliquen, que la necessitat va inventar un plantejament didàctic que es va escriure com un conte i es va publicar com un llibre, en el qual es permetia a l’alumne ser el protagonista actiu en la construcció del coneixement matemàtic. Des de llavors, diuen que «la normalitat» va desaparèixer per sempre, i aprendre ja no consisteix a repetir les informacions transmeses, escoltades o llegides —quan no establertes segons el caprici de paraules buides d’activitat rendible—, sinó que consisteix a: comprendre les relacions bàsiques mitjançant la contrastació de les idees; desenvolupar la capacitat creativa; ampliar el camp de la curiositat; inferir idees i descobrir conceptes mitjançant l’observació, la intuïció i el raonament lògic; buscar noves i variades formes de fer on, aparentment, sempre n’hi havia una i només una; voler fer i sentir-se bé fent.